La Granadella
“Granadella és una vila agresta i viril de la comarca de les Garrigues. S’alça en les dues vessants d’una carena i té una església bellíssima, daurada pel temps.
La guerra va esfondrar la meitat de les seves cases, i la gent emigrà vers altres terres més riques. Això li donà un aire una mica fantasmagòric i perdut.”
Fragment extret de “Diana i la mar Morta – Exacta informació rural” Joan Perucho, 1953.
El terme municipal de la Granadella, d’una extensió de 88’92 km2, és el més gran de la comarca de les Garrigues. Es troba al sud de la comarca, en contacte amb el Segrià i la Ribera d’Ebre, a la part més alta de la plataforma garriguenca. Diverses valls com la dels Horts i els torrents del Siscall i de les Figueres solquen el seu territori.
La vila, amb uns 900 habitants, s’alça a 628 m d’altitud, en una petita carena delimitada per la vall Major i la barrancada del coll de Bovera. Limita amb aquest poble i amb Bellaguarda (SE), els Torms, el Soleràs i Granyena (NE), amb els segrianencs de Torrebesses i Llardecans (NW i W) i amb dos petits sectors de Flix (S) a la Ribera d’Ebre.
La configuració de la vila és la típica dels pobles de les Garrigues, és a dir, un creixement evolutiu a partir del castell i l’església cap al pla o el coll, entre les dues carenes de la serra, on hi solia haver una bassa per abeurar el bestiar.
Hi podem observar restes de l’antic castell que coronava el poble (sitges i murs) i també restes del que fou la vila closa (muralles i altres fragments d’edificacions coetànies al castell) i es mantenen cases porxades i arcs interiors evocadors de carrerons antics i cases amb elements decoratius del renaixement i del barroc.
La primitiva església era dins el recinte murallat, a la vila closa, i ja era dedicada a Santa Maria de Gràcia. Era de transició del romànic al gòtic. Hi resten els murs però no l’interior, derrocat en la Primera Guerra Carlina (1835-37).
Al centre de la Granadella hi ha la plaça més gran del poble, el Pla de la Vila, situada on antigament hi havia la bassa abans esmentada. És el punt de reunió dels granadellencs. En un dels extrems s’hi troba l’actual Església Parroquial de Santa Maria de Gràcia, construcció barroca de dimensions catedralícies.